Rebre la Creu de Sant Jordi seria un honor inapropiat si no el compartís amb tots vosaltres. Es evident que s’ha volgut reconèixer una tasca col·lectiva, fins i tot, de manera repetida (per “segona vegada”). Tots sabeu que el TEB tenim la Creu de Sant Jordi des de l’any 1994 i que, sense TEB, no existiria ACELL, sense ACELL no existiria Special Olympics i sense tot això les oportunitats de les persones amb discapacitat no serien, avui, les mateixes. No ho hem fet sols, les coses importants les hem fet sempre un equip, un grup, un col·lectiu de persones i d’entitats actives i compromeses. Al final es personalitza en un nom, una persona, però sense la Josi i en Josep i aquelles 7 famílies que van començar-ho tot, sense en Joan, l’Elvira, en Jordi, en Lluis, la Pilar, la Montse, l’Aurelio… que van ser els nostres primers herois, sense els que vàreu venir desprès, sense els que ja no hi són i sense els que acabeu d’arribar (hi heu posat la mateixa il·lusió i confiança) no ho haguéssim fet, no seríem aquí i, ben segur, Catalunya seria un país més trist, més pobre, menys accessible, menys amable i tindria (tindríem) una Creu de Sant Jordi atorgada menys. Jo crec que ens l’hem guanyada i, vista la situació, estic segur que la tornarem a guanyar, caldrà posar-hi totes les energies, tot el convenciment i tot el coratge del que som capaços. Creu de Sant Jordi?

Moltes gràcies, especialment, per la part que us toca!

Francesc Martinez de Foix i Llorens